Mallorca Illa Daurada

Mallorca illa daurada, sembrada de pinotells,
de restaurants i hotels n'hi ha una tracalada.
Molta gent està empleada , com un esbart d´estornells,
rellotges d'or i anells, tot és gent adinerada.

N'hi ha que no tenen por, però a mi no me fan enveja,
i si te llevas sa peressa, te forres i te fas d'or.
D'es susto qualcú se mor, si es que faci bancarrota,
per que hi ha cada bubota que no te ànima ni cor.

Cotxos d´importació en corren més que bolets,
son es bufes sense pets,
i per fer ostentació, se graten es butxacó,
escurant tots es racons, esperant trobar milions,
i no troben ni un vetlló.

Morey d'es Racó.

4 comentarios:

Adri dijo...

sa welto loko!

Juan dijo...

Luis no? jajajjaj que es assó?

Pelaillo dijo...

Vamos a aclarir, que jo no he escrit sa glosa
Artista invitado Morey d'es Racó i pujat per Pelaillo

Anónimo dijo...

ana opina que el poema es muy interesante, aunque hay en las islas baleares espacios verdes y bellos paisajes, a pesar del abuso que han padecido, aún es un buen sitio para vivir

Publicar un comentario